És difícil, molt difícil!, tancar un curs.... I és que quan comences un P3 només tens una certesa: la seguretat de que connectaràs sí o sí, amb un seguit de nens i nenes dels quals, al setembre, només en tens una foto de carnet.... No te'ls estimes només pels incomptables moments viscuts a l'escola (moments de tota mena...) sino perquè estic convençuda de que és una condició sine qua non de l'ofici de mestra.
Junts hem construït molt més que un espai i hem omplert molt més que uns moments.... perquè encara que el proper curs no ens retrobem tots i totes, sempre serem còmplices de les mil històries que hem viscut a l'aula.
Junts hem construït molt més que un espai i hem omplert molt més que uns moments.... perquè encara que el proper curs no ens retrobem tots i totes, sempre serem còmplices de les mil històries que hem viscut a l'aula.
A dalt, preparant l'aula; i a sota, recollint-ho tot. Entremig... tot un curs!!!
Els últims dies de classe ens van servir per a acomiadar-nos de P3:
preparant alguns jocs per emportar-nos-els a P4,
fent algunes activitats que ens havien quedat pendents i teníem apuntades al calendari....
jugant molt i molt amb aigua
i fent-nos unes selfies... (què bé que ens aniríen un parell de tablets a l'aula...!)
Bé... ja només em queda desitjar-vos que passeu un molt bon estiu, que carregueu la bateria al 100% de cara al setembre i, per als que vulguin fer deures, us recomano fer una ullada a qualsevol publicació i/o entrevista d'en Francesco Tonucci (especialment FRATO 40 anys amb ulls d'infant), Richard Gerver, Loris Malaguzzi o amb el segell Regio Emilia.
Un petó ben gran famílies!!!!!
